Maria

Wollstonecraft, Mary

Vet aquí una dona del segle XVIII ben actual per les idees reivindicatives i la vida intensa. Viu la injustícia de prop: és la gran de set germans, el pare és un maltractador i la mare té predilecció pel primer fill mascle. Així comprèn que cal fugir de les situacions doloroses i convenç la seva germana Eliza que ha dabandonar el marit i el fill. No ho té fàcil, lEliza. La Mary tampoc. De seguida sadona que leducació és clau per a les dones: llegeix llibres, funda una escola amb les seves germanes i una amiga, treballa com a institutriu. Senamora de Henry Fuseli, casat i bisexual. La Mary proposa al matrimoni que visquin tots tres junts, lescriptor i pintor suís labandona. El 1792 sen va a París tota sola, mig per oblidar Fuseli, mig per veure els efectes de la Revolució. Allà senamora dun aventurer americà, Gilbert Imlay, amb qui té una filla. Viatgen a Escandinàvia. Sintenta suïcidar dues vegades per culpa dels desenganys. Es relaciona amb els cercles literaris londinencs i comparteix casa i llit amb el filòsof anarquista William Godwin. En quedar-se embarassada, es casen per legitimar la filla la futura autora de Frankenstein, encara que tots dos ja fan vides separades. Mor de septicèmia pocs dies després del part, als trenta-vuit anys. És autora de diverses obres que són un referent per al feminisme i de dues novel·les.